Tabla de alimentos quimicos

Els tractaments químics

La sal Común, conocida popularmente como sal, corresponde a la sal denominada cloruro sódico (o cloruro de sodio), cuya fórmula química es NaCl. Existen cuatro tipos de sal, según su procedencia: la sal marina y la de manantial, que se obtienen por evaporación; la sal gema, que procede de la extracción minera de una roca mineral denominada halita, y la sal vegetal que se obtiene por concentración, al hervir una planta gramínea (método también utilizado para la obtención de azúcar a partir de otra planta gramínea) que crece en el desierto de Kalahari.

La sal proporciona a los alimentos uno de los sabores básicos, el salado, pudiéndolo percibir debido a que en la lenguaposeemos receptores específicos para su detección. El consumo de sal modifica nuestro comportamiento frente a losalimentos ya que es un generador del apetito y estimula su ingesta. Se emplea fundamentalmente en dos áreas: comocondimento de algunos platos y como conservante en los salazones de carnes y pescado (incluso de algunas verduras), así como en la elaboración de ciertos encurtidos.⁵ Desde el siglo XIX, el uso industrial de la sal se ha diversificado e interviene en multitud de procesos como por ejemplo en la industria del papel (Hidróxido de sodio -NaOH-), la elaboración decosméticos, la industria química, etcétera. En el siglo XXI la producción mundial de sal total destinada a consumo humano no alcanza el 25 % de la producción tota

El sucre Se denomina azúcar, en el uso más extendido de la palabra, a la sacarosa, cuya fórmula química es C₁₂H₂₂O₁₁, también llamada «azúcar común» o «azúcar de mesa».

La sacarosa es un disacárido formado por una molécula de glucosa y una de fructosa, que se obtiene principalmente de la caña de azúcar o de la remolacha. El 27% de la producción total mundial se realiza a partir de la remolacha y el 73% a partir de la caña de azúcar.

La sacarosa se encuentra en todas las plantas, y en cantidades apreciables en otras plantas distintas de la caña de azúcar o la remolacha, como el sorgo y el arce arce azucarero.

El ahumado es una técnica de conservación alimenticia que consiste en someter alimentos a una fuente de humo proveniente de fuegos realizados de maderasde poco nivel de resina. Este proceso, además de dar sabores ahumados sirve como conservador alargando el tiempo de conservación de los alimentos.

La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat. Va ser descobert per Louis Pasteur que va descriure la fermentació com la vie sans l'air (la vida sense l'aire).

El procés de la fermentació és anaerobi, car es produeix sense oxigen això significa que l'acceptor final dels electrons delNADH produït en la glucòlisi no és l'oxigen, sinó un compost orgànic que es reduirà per a poder reoxidar el NADH a NAD⁺. El compost orgànic que es redueix (acetaldehid, piruvat, ...) és un derivat del substrat s'ha oxidat anteriorment.

En els éssers vius, la fermentació és un procés anaerobi i no hi intervé el mitocondri ni la cadena respiratòria.

Frigorífics

.La Refrigeració: Consisteix a rebaixar la temperatura de l'aliment fins a valors entre els 0 ºC i els 8ºC. Els aliments frescos són atacats més fàcilment pels microorganismes i, per tant, s'han de mantenir a una temperatura més baixa.

.La congelasio. Rebaix la temperatura del producte per sota del seu punt de congelació, fins a valors entre -18 ºC i -22 ºC.

.La deshidratació: És una tècnica que elimina el contingut d'aigua d'un producte, i redueixa la capacitat microbiana d'atacar-lo. Es pot dur a terme de dues maneres: per escalfor i per liofilització.

Pesca

La pesca és l'activitat de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.

La pesca practicada a la costa catalana ha estat i és una pesca de dia, de litoral. Excepte els grans tonyinaires i alguns palangrers, les barques pescadores tornen a port cada dia. Encara que s'han comptabilitzat més de cent instruments de pesca diferents, avui dia, bàsicament, es practiquen sis sistemes: l'arrossegament, l'encerclament, la pesca al palangre, de superfície o de fons, la pesca amb xarxes, soltes i tresmalls, la pesca de la tonyina amb encerclament i el marisqueig.^[1]

El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.

Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.

Una altra tipus de pesca és la pesca a l'encesa en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.

Actividades

11.Respon les preguntes següents:

b)En què consisteix la rotació de conreus?Quins avantatges comporta?

c)Què és el marc de planteció d'un conreu?